Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

confessar

1 Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta.
atorgar.
reconèixer
convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat.
admetre
acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció.
confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà.
cantar (fig.). Fer cantar algú, fer-lo confessar.
ésser confés (un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa.

2 (confessar-se pron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot.
confessar (v. intr.). El malalt demanà per confessar.
buidar el sac (fam.)
fer bugada (fam.)
fer dissabte (fam.)

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions